6ª Marxa de les Guilles.

El passat diumenge 17 d'abril va tenir lloc la 6ª Marxa de les Guilles de Fonteta. Dos modalitats de circuit un de 10 km. i un altre de 18 km. una mica més exigent i dur que combinat amb el bon dia i sol que va fer encara va fer que es fes una mica més dur. Molta participació i bon ambient com sempre i per rematar desprès de l'esforç un bon entrepà de salsitxes, beguda i samarreta de regal.

A continuació us deixem el trac de la marxa de 18 km.

Marató de Barcelona 2011.

Felicitar la magnifica actuació dels nostres dos maratonians a la Marató de Barcelona edició 2011. A continuació us deixem un enllaç a la web oficial de resultats:

  
        Mutur                  Vulcan

Enhorabona,

EL TAGA AMB RAQUETES DE NEU (RIPOLLÈS)

A les 8h del matí el grupet de 12 persones ens hem trobat a Ribes de Freser per llogar les raquetes i esmorzar una mica. S’havien d’agafar forces!

Un cop a Pardines havíem d’arribar amb cotxe fins al camí que comença a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Si si, el camí! Encara riuen els avis de Pardines. Ens han vist passar pel mateix lloc tres vegades! Imagineu-vos 5 cotxes fent voltes, un darrere l’altre, per dins de Pardines. (Perduts!)

Un cop arribats a l’ermita hem començat a caminar a les 9h38’. Hem anat avançant cap amunt, entre posar i treure raquetes, petites parades per agafar aire, beure... Una ruta magnífica, després d’uns 800 m de desnivell hem fet el cim del Taga (2038m). Les fotos i les filmacions que no faltin! Sort de la xocolata i les galetes que ens han reanimat una mica. L’esforç ha estat dur, però les vistes, el bon temps i sobretot, la companyia han valgut la pena.

Ens hem afanyat a fer el descens ja que la boira i els núvols començaven a pujar. La baixada també ha estat dura perquè hem fet una volta circular que ens ha portat per unes pendents més dretes. Tot i això i després de 5h20’ hem arribat de nou a l’ermita de Santa Magdalena.

L’última parada, tornar les raquetes i dinar tot junts, la manera de finalitzar una sortida realment maca! Gràcies Perduts!

Sílvia Monar

Sant Silvestre de Girona, 31-12-2010.

Els muturets acaben l'any fent esport! Alguns integrants del grup van participar en la 6a edició de la san silvestre de Girona. Ambient festiu i familiar a l'última cita esportiva de l'any 2010 amb la participació de 1200 corredors, molts d'ells disfressats amb motius nadalencs.

san silvestre 2010

BONA NADAL I BONES FESTES

Matagalls-Montserrat 2010

A la espera de la crònica que la esta fent en David, us deixem l'enllaç a la galeria de fotos.

Per la meva part, agraïr a en Santi, Xevi i David, el seu suport incondicional, els seus ànims, que em varen ajudar de valent en els moments més durs...Gràcies!!!

Matagalls-Montserrat 2010

Road trip around west USA

El passat mes d'agost dos muturets, en David i l'Anabel, varen marxar cap a USA a fer les "Amèriques". Amb aquest recull de fotografies que han fet us volen ensenyar algunes de les meravelles que han tingut l'oportunitat de veure i visitar. Sens dubte els parcs nacionals son una passada, indescriptibles, diuen que val molt la pena...s'hi haurà d'anar quan es pugui!

Road trip around west USA

Barranc de Llech.

Avui dia 7 d'agost 3 muturets i una bona colla més ens hem anat a fer el Barranc de Llech, situat a la zona de Prades, sota del Canigó. Es considerat un dels barrancs més divertits, ja que es tracta d'un parc aquàtic al natural, ple de tobogans, salts i algun rapel una mica espectacular. En el dia d'avui a destacar sobretot l'aigua que era molt i molt freda per estar a l'època que estem. Pel demès dir que no hi hagut cap contratemps, ningú a pres mal i tot a sortit correcte. Donar les gràcies als guies que hem tingut de l'empresa Esportèc, que su han currat i ens han donat seguretat i consells.

Us deixem unes fotos del que ha estat la jornada, dessitgem que us agradin.

Barranc de Llech

1ª Marxa puja i baixa de Begur.

Diumenge 27 de juny va tenir lloc la 1ª Marxa Puja i baixa de Begur, amb un gran èxit de participació passant dels 500 participants. Un servidor i en Vulcan desprès d'haver fet el dia abans la pujada al cim del Canigó, ens varem aventurar en participar en aquesta marxa que ja d'entrada prometia molt. I així ha estat, èxit total, en tots els sentits, tant en participació, organització, un circuit privilegiat d'immesurable bellesa, dur i exigent. Destaquem també la participació de 4 muturetes molt valentes que ho varen fer molt bé.
Perduts, felicitats de nou, i desitgem que només hagi estat el començament d'una gran marxa que any rere any es vagi fiançant dintre de les marxes de major prestigi que es fan arreu de Catalunya.

Fotos.


Víctor.

The return of Vulcan.

Despres d'un any fora, visquent a Holanda a -6 m. d'altitud en Vulcan tenia ganes d'arribar i fer algun cim i acumular una mica d'alçada. Aleshores aquest cap de setmana 26 de juny de 2010 hem decidit fer el cim del Canigó, tot i que no és una muntanya de gaire alçada (2.784 m.), peró encara no l'haviem fet.

Us deixem les fotos.

canigo 26-06-2010

Víctor

9 caminada l'Hospitalet-Montserrat.

El proper cap de setmana 12-13 de juny, ens disposem a fer la 9ª Caminada l'Hospitalet de Llobregat-Montserrat, 55 km. de marxa a peu. Una bona prova de foc, per poder encara amb força la Matagalls-Montserrat d'enguany.
Us deixem un enllaç a la web on podreu trobar tota la informació al respecte.


Bé, repte aconseguit!!! destaquem però la dureza de la prova. Per unanimitat dels muturets participants, la prova o repte amb major dificultat tant física com mental que hem fet. Tot i axi ha estat molt divertit, a pesar de les butllofes, mal de peus, de cames, la son...ho hem passat bé. Ara ens plantegem la Matagalls-Montserrat de 85 km. aprox.....mmmm! crec que si em de decidir ara, esta clar, ho deixem per l'any vinent. Ens ho tornarem a rumiar passades unes setmanes mes fredament a veure que...!


Us deixem un enllaç a la galeria de fotos.

hospi_Montserrat

Gràcies.

p.d.: esta pendent l'escrit de la marxa que ha de fer en David, quan el tinguem el penjarem.

PRIMERA MARXA POPULAR "PUJA I BAIXA" DE BEGUR

El Grup Excursionista Els Perduts de Begur amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament , organitzem el proper diumenge 27 de Juny una marxa popular pel nostre municipi que hem anomenat MARXA PUJA I BAIXA .

El motiu del nom queda clar per tots els que vivim en el nostre poble, donçs tots sabem que a Begur per anar d’un lloc a l’altra, sempre cal pujar o baixar.

Es tracta d’un recorregut d’uns 12’5 km. que es pot fer caminant o corrent, sol o en família, apte per a totes les edats i que pretén acostar a tota la gent de Begur i els pobles del voltant els nostres paisatges, camins de ronda , GR-92 i senders locals, on contemplar magnífiques vistes i gaudir del nostre entorn més proper.

Sortirem de la Plaça de la Vila per començar pujant fins a Son Molas, on agafarem ja sense perdre de vista el mar el GR-92 que ens portarà pel camí del far cap a La Borna. Tot seguint el GR i amb vistes sobre la platja de S’Eixugador arribarem a Sa Tuna, on trobarem el primer control, amb beguda i fruita per a refer-nos. Ens encaminem pel camí de ronda cap a Aiguafreda i d’aquí cap al Cap Sa Sal , per anar pel sender local vorejant el mar per Ses Negres i arribar fins a la platja d’Es Port d’Es Pi i Sa Riera, on trobarem el segon control d’avituallament.

Des d’aquí només ens queda pujar, i ho farem per l’antic camí de Sa Riera , per darrera d’El Maset, que ens portarà en un tram dur fins al Mas Pinc. Un cop aquí ens quedarà la pujada al Castell del nostre poble per, si el dia ens acompanya, contemplar-ne les magnifiques vistes. Baixarem pel camí del castell fins arribar novament a la plaça, on ens esperarà un bon esmorzar i un obsequi de la marxa.

Tothom pot  portar el ritme que més li convingui , del que es tracta és d’engrescar el màxim de gent per gaudir-ne tots junts.

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu aquest dia en aquesta nova experiència i que féssim de la Marxa Puja i Baixa de Begur una festa de l’excursionisme en el nostre poble.

Aprofitem per comunicar a totes les entitats, comerços i gent que ens vulgui ajudar en la nostra iniciativa que serà benvingut qualsevol tipus d’ajuda.

Com que farem difusió de la Marxa, ja veureu tots els detalls d’aquesta en els programes específics.

Ens veiem doncs el dia 27 de juny. Us hi esperem !!!!

Grup Excursionista Els Perduts de Begur

Hem fet el cim, Toubkal 4.167 m.

Ho hem aconseguit!

Un gran repte i molta satisfacció és el que sentim tant en Josep, en Pere, en Blas, En Joan Carles i un servidor, Víctor, després d’aquesta setmana de trekking per l’Atlas del Marroc.

Han estat vuit dies molt intensos de convivència, estones molt bones i d’altres no tant, però bàsicament hem gaudit, hem aprés molt i hem enyora’t als qui ens estimen i patien per nosaltres.

Els cinc dies pròpiament de trekking amb la culminació Dijous 6 Maig del Toubkal a 4167 metres han estat una passada. Cal recordar que es tracta del nostre primer “quatre-mil” i ens feia molta patxoca i al mateix temps un gran respecte.

Diumenge dos de Maig a primera hora del matí: En Saïd el que serà el nostre guia, ens recull amb un mini-bus a l’hotel de Marrakech, carreguem les motxilles i els trastos i ens dirigim al punt de partida del nostre Trek “Imioughlad”. Allà ens esperen els quatre muleros ( en Mohamed, l’Ibrahim , l’Abdelaziz i en Saïd) i també el nostre gran cuiner en Mimun. Comencem a caminar amb molt de sol i calor, sempre pujant entre mig de bosc i per uns corriols que sembla impossible  que hi puguin passar les mules carregades a tope “pobretes”. Estan acostumades, és l’únic mitjà de transport i de connexió en molts d’aquests poblats de l’Alt Atlas.

Comencem a guanyar altura,passant per diferents poblats i ens adonem de seguida de l’espectacularitat de l’entorn desconegut en el que ens hem submergit. En Saïd ens respon perfectament a totes les preguntes i inquietuds que tenim dels  Berbers i que ens anirà fascinant al llarg de tot el Trek. (les construccions dels poblats, els costums de la gent, el mode de viure, la influència del Islam…)

Una de les coses que ens impacta força és la varietat cromàtica de l’entorn “el colors”. Les cases dels poblats segons el color de la terra (unes color grisenc i cent metres avall vermellós argilós…). Els pobles estan enfilats en pendents molt pronunciades a la falda de la muntanya. A baix tenen els camps de conreu i el riu . La cabra és l’animal que predomina en aquesta zona tot i que els xais, els burros, les gallines i alguna vaca no hi falten als corrals. La vida sembla força dura, sobretot per les dones, surt el sol i ja son a bosc a carregar més de trenta quilos  d’herba a l’esquena, llenya o el que faigi falta…i després fer-se càrrec de la casa i la mainada. Pràcticament a partir dels deu anys les noies es fan càrrec de les feines domèstiques. Els homes diríem que fan una vida més contemplativa al voltant de la mesquita i les pregàries, almenys això és el que hem va semblar…

El Berber d’aquesta zona sol ser baix, una mica cap gros, sobretot la dona, pell morena i castigada. Semblen d’edat  més avançada de la real. La majoria no van a l’escola o no n’hi ha, això si, tenen llum elèctrica, aigua potable i antena parabòlica però d’una manera molt primitiva…

Son gent oberta, acostumats a veure “guiris amb motxilla” com nosaltres, i sobretot els nens s’acosten per que els hi regalis qualsevol xorrada occidental. Nosaltres anàvem ben proveïts de caramels, bolis “stylo”, encenedors…Si tens Dirhams més que millor i fotos Noooo… Be! si pagues algun Dirham Sí…

Segons l’etapa fem de set a deu hores caminant i cada dia agafem més força i ens adaptem millor al medi. Una de les coses que ens preocupa és la qüestió de l’aigua per beure i el menjar. Ens sentarà bé aquest canvi alimentari?. El nostre dubte s’esvaeix ràpidament, mengem de meravella i no ens afecta per res a les nostres panxes. En Mimun, el cuiner, amb dos fogonets i els seus estris, dins a la “Jaima” per sopar o esmorzar i per dinar, en qualsevol lloc a recés i un bon sol, improvisen un menjador amb estores i matalassos a terra .Amb un tres i no res tenim el menjar a taula… La millor cuina tradicional casolana marroquí (Amanides, Couscous, Tajine de carn o verdura, Taboulé, també truites d’ou, pasta, arros, llenties…). El millor Té de menta, el Té verd  i les millors infusions d’herbes agafades d’allà mateix son una dolça delícia… Ah! i el pa marroquí d’en “Moha”, amassa’t, llevat i cuit  amb quatre branques de llenya en un moment.Una passada! En Víctor al.lucinava més que ningú amb la “manduca”…

Cada dia la convivència amb ells és millor i ens ho passem molt bé. Aprenem paraules soltes amb berber, i ells de nosaltres, son bona gent amb molta energia positiva.

Dues nits seguides després de sopar dins  la Jaima enmig de la immensa foscor i el silenci de les muntanyes i a la llum de les espelmes, hem improvisat una sensacional Jam Session. Una barreja de Sons amb bidons, ampolles, gots, plates i cançons catalano-berbers que sonava prou bé. Tot aixó acompanyat amb un xarrup de Whisky per alguns i infusions per d’altres.

Mica en mica s’acosta el dia del cim, però abans hem anat passant per diferents indrets i pobles pintorescos com Tiziane o Tizgui, l’essència de l’Atlas i lluny de la civilització, o la Vall de Azaden amb immenses nogueres centenàries al costat del riu, a on impera la pau i la bellesa, i el dia abans pujar i baixar dos tres-mil per poder divisar per fi el Toubkal i arribar al costat del refugi a on farem nit.

El cim s’assoleix amb tres hores, amb uns mil metres de desnivell de pujada, amb força pendent i  amb una glacera força llarga a on s’ha d’anar amb una mica de compte de no relliscar, sobretot a primera hora que encara està gelada. A dalt en aquesta època el vent  i el sol s’ha endut completament la neu. A la nostre esquerra només ens resta enfilar i carenar un corriol feixuc i pedregós per arribar a una gran esplanada i trobar-nos amb la gran piràmide.

Acabem el Trek a Imlil (més o menys a on comença la civilització), el poble més gran d’aquesta zona de l’Atlas i d’on provenen  la gran part dels nois que ens acompanyen en aquesta expedició. Per fi un “alberg” digne per poder prendre una dutxa amb aigua calenta, un vàter per seure i fer les necessitats tranquil.lament, afaitar-se i sobretot dormir encara que sigui en un matalàs a terra…

Moment emotiu i de comiat amb els membres que ens han acompanyat durant aquests cinc dies intensos de Trek. I com a guinda final només ens resten poc més de vint-i-quatre hores per perdre’ns per el cor de la Ciutat Vermella del Sur del Marroc “Marrakech” (sensacional mireu les fotos del blog). Bé la cosa s’ha allargat unes hores més degut a les cendres capritxoses d’un famós volcà que està a la quinta hòstia. Hem tingut que improvisar una nit d’hotel  però a l’aeroport (per cert d’un disseny molt maco).

Una bona experiència i molt feliç de compartir-la amb els meus amics i companys del Club Excursionista Els Perduts de Begur.                                                                                            
Joan Carles.

 El Video Presentació Fotogràfica Petits Moments Màgics

Expedició al Jebel Toubkal.

El proper dia 1 de maig en Víctor marxa d'expedició una setmana, conjuntament amb 4 membres més del Grup Excursionista els Perduts de Begur, a fer el cim més alt de la serralada de l'Atlas al Marroc, el Jebel Toubkal de 4.167 m. d'alçada.

- Preparant tot el material, que no és poc.
- Avui dijous dia 29 ultima reunió per acabar de comentar quatre detalls.
- He posat aquest quadre indicador de temperatures perque veieu l'evolució i diferència a mesura que ens anem aproximant.

V marxa de les guilles.

Camí de ronda de Torre Valentina a Platja d'Aro.

Just a un mes vista, me'n vaig a fer el camí de ronda que va de Torre Valentina a Platja d'Aro, que forma part del GR-92. Una caminada en bona companyia per estirar una mica les cames avans d'agafar un xic més seriosament l'entrenament de cares a l'expedició al Toubkal. Amb tanta mala sort que fent "el burro", em giro el peu esquerra, diagnòstic, fort esguinç que em fa perdre de moment una setmana sense poder fer res més que no sigui recuperació i físio.

Camí de ronda Torre Valentina-Platja d'Aro.

Curs de seguretat a la muntanya a l'hivern, rescat d'allaus.

El passat cap de setmana 6 i 7 de febrer, varem realitzar un curs de seguretat a la muntanya amb els menbres de l'Agrupació Excursionista Palafrugell. Dissabte el varem aprofitar per apendre una nova modalitat d'ski, l'ski de muntanya, molt més dur i cansat, però gratificant. Despres d'una jornada d'ski de muntanya, la tarda de dissabte la varem dedicar a fer les classes teòriques al refugi d'Ull de Ter, on desprès varem fer un bon tiberi de muntanya. A les postres varem tenir sorpresa, el "Niño" que havia estat el seu aniversari feia uns dies ens tenia amagades 2 ampolles de cava i bombons Ferrero Rocher, ho varem celebrar tots plegats i cap a dormir, bé qui va poder, ja sabeu que dormir en un refugi és un pel complicat, però un servidor que ja sap de que va la historia portava taps de goma i va dormir com un nen petit. Diumenge, matinada i esmorzar per agafar forces, i cap a fer les pràctiques de rescat d'allaus. Apendre el funcionament de l'ARVA, les sondes, la nivologia, les tècniques de rescat en grup, etc...varen ser els temes que ens ocuparen. Unes pràctiques molt interessants i profitoses.
Recollir trastos i cap al migdia baixavem cap a casa, avans però paradeta a Argelaguer per fer un entrepà i llavors si arribada a casa.

Us deixem unes fotos, aviat anirem incorporan més.

Curs rescat allaus

Curs escalada - Agrupació Excursionista Palafrugell

El curs d’iniciació a l’escalada esportiva el varem començar divendres 16 d’octubre, una part teòrica, al centre de Can Genís de Palafrugell, a la seu de l’Agrupació Excursionista Palafrugell. El grup format per 16 alumnes i 6 monitors es va posar en marxa dissabte 17 al rocòdrom de Can Genís durant tot el dia, per aprendre les diferents tècniques de progressió, nusos, ràpels, etc...

Avui diumenge 18 hem estat tot el dia a Solius fent escalada en roca (tipus de roca:granit), una gran jornada, em pogut experimentar la sensació de pujar per una roca amb les mesures de seguretat adients i fruit de l’esforç de cadascú. Els nivells de dificultat han anat de 4, 4+ a 5, 5+, res a dir per uns principiants com nosaltres.

2ª part del curs a Tautavel (França):

Dissabte dia 24 d'octubre marxem cap a Tautavel, on te lloc la segona part del curs. Un entorn totalment diferent a Solius amb roca calcaria en comptes de granit. La jornada va començar fent una mica de memòria del que havíem après la setmana passada i ràpid a enfilar-nos via amunt. Tot dissabte el varem dedicar a fer el màxim de vies, de diferent graus de dificultat. El millor desprès de la dura jornada, el banyota que varem fer al llac de les gorgues on erem (l'aigua era freda, molt freda).

Diumenge nova jornada d'escalada, però la dediquem a aprendre noves tècniques (muntar i desmuntar reunions, baixar amb ràpel, ...).

En general ha estat genial el cap de setmana, i tots n'hem sortit amb la sensació d'haver après força i arribar al punt de ser prou autònoms per anar a escalar. Esperem que això continui i sigui el principi de moltes mes escalades.

Teniu les fotos dels dos caps de setmana.

Curs escalada - Agrupació Excursionista Palafrugell

* Dedicat a en Dani amb tot el meu afecte i carinyo, gràcies per ensenyar-me en tant poc temps a estimar aquest esport, per la paciència que vares tenir amb mi diumenge, gràcies per tot. Et trovarè i trovarem a faltar tots els teus amics i membres de l'A. E. Palafrugell.

Que descansis en pau.
20-10-2009.

Begur per la costa.

Els Muturets s'han tornat a posar en marxa novament, avui hem fet ruta amb el grup excursionista els Perduts de Begur. Inicialment hem estat al voltant d'una trentena de marxaires. Pel que fa als Muturets avui hem tingut algunes incorporacions noves (ha tingut molt de mèrit el que han fet, gràcies H., L., A.). Sortíem a quarts de nou del pàrquing de la Font d'abaix direcció Sa Fontansa i cap a la Font de la Bruixa fins arribar a la platja del Racó, i llavors anar borejant tota la costa per camins de ronda i GR fins arribar a la Platja d'Aiguablava on hem dinat i després d'agafar forces cap amunt fins arribar altre cop al centre de Begur. Total prop d'uns 17 km. amb un desnivell acumulat elevat (encara no tenim les dades del GPS).

Es podria resumir la sortida amb una frase: Quant quedaaa?..... 2 hores.... I quant portem?....la meitat....jajajaja!!!! molt bona L.

Fins la propera, una abraçada a tots/es.

Begur per la Costa

Fantàstica Vall de Núria.

Queralbs-Coma de Vaca-Nuria-Queralbs