IV Territori Hermida a Puigcerdà.

Hola companys, avui és un dia molt feliç i especial per mi, perque desprès de 6 anys anant i fent curses en BTT, he aconseguit el meu primer podi (3 er.) a la cursa de 30 km. de la IV Territori Hermida a Puigcerdà el 5 d'octubre de 2008.

Gràcies a tots per confiar en mi.

Del cap de setmana dir que ha estat genial, varem marxar dissabte amb les bicis carregades en Xevi, Carri, David i un servidor. Tarde de passeig, recollida de dorsals i Grimberguen a la Central de Puigcerdà, uns montaditos i maquina fer temps per anar a sopar al Caliu, lloc que ens va recomanar la peli de la colla, per cert molt bè. A les 12 cap a dormir i agafar forces per l'endemà, que a 2 quarts de 7 ens llevabem per anar a esmorzar i posar-nos equipació. Quinaaaaa fred deu meu que fotia a Puigcerdà de bon matí a 0 graus. De la cursa comentar que va estar genial, molt bon ambient i tret de la temperatura inicial que feia el dia va ser molt assolejat i agradable. El circuit com sempre a l'alçada de tot un campió mundial com és en Jose Antonio Hermida, felicitats.
I bè per últim un cop acabada la cursa, dutxats i tot recollit, com noooo un bon dinar a can 3 plats (Plat rodò), i sant tornemi cap a casa.

Fins l'any que ve que esperem tornar-hi.

HAPPY BIRTHDAY IN DUBLIN: DAVID, CESAR and SANTI.

Cap de setmana brutal per Dublín, de celebració d'aniversaris de gent de la colla.

Ja posarem un resum de com anat el viatge.

Dublin 2008.

Canal du Midi.

Comencem l’aventura ja el divendres dia 15 pel matí, on sense tenir gaire clar encara si aniriem a fer el Canal du Midi ens varem anar al Dechatlon de Platja d’Aro i comprarem una tenda de campanya per a 3 persones. Cal dir que es la primera adquisició a mitges que en fem per la Colla Excursionista els Muturets. No va ser però fins últim moment, sopant, que decidirem anar a passar el cap de setmana a França. Avans però varem acabar d’aprofitar el divendres i varem anar a la festa de la Bisbal, com feiem antigament Jo i en Mutur “anar a fer temps” avans de l’esdeveniment. A les 7:30 quedavem per soritr de Palafrugell amb tot carregat, bicicletes, motxilles, sacs de dormir, la tenda, etc… pel que pogués passar. I màquina de camí cap a Carcassonne “La Cité Medieval”. Primer quan varem arribar ens dedicarem a fer una mica de turisme per la ciutat medieval “la Cité”, un ambientillo molt agradable, molt de turisme, el dia acompanyava i sense mes dilacions ens varem disposar a fer la primera cerveza en territori francès. Despres d’una llarga passejada, agafarem cotxe i cap a Castelnaudary a uns 45 km. De Carcassonne, punt de partida de la nostre ruta en BTT al llarg del Canal du Midi. Un cop arribats a Castelnaudary “capital mundial de la Cassoulet”, ens varem eqiupar amb tot i bicicletes en ma començarem a pedalejar, ens esperaven corrent amunt fins arribar a Toulouse uns 65 km. Arribats a Toulouse ens disposarem a trovar allotjament, però res impossible tot ple i mes en el plan que anavem. Finalment i que ens va anar de conya per la proximitat amb el canal per tornar a l’endemà a agafar pistonada, varem acabar en un hotel de la cadena Formule1 on per 34 € varem dormir els tres i en molt bones condicions. Ooooohhh quina pena no varem poder estrenar la tenda de campanya, amb la il·lusió que ens feiaaa!!! Jaja, res a dir amb la dutxa calenta que ens varem poder fotre l’acampada la deixem per un altre dia, jeje.
L’endemà, desprès de carregar piles sant tornemi, bicicleta i retorn cap a Castelnaudary. El que havia de ser un sua passeig de retorn es va acabar convertin en una competició fent unes mitges i rodant a molta velocitat. Això si respectant les aturades de rigor, es a dir a les terrassetes dels bars que hi havien al llarg del canal per anar recuperant forces amb la civada fermentada. Arribats de nou al cotxe dutxeta improvisada al mig del carrer, ben nets i perfumats i afamats com no us podeu imaginar, cap a Carcassonne de nou en busca de la famosa “Cassoulet”, mmmm cal dir que ens va agradar força era prou bona, et fa recordar una mica a la fabada asturiana però res a veure. Desprès de dinar tour per la Cité de nou, cafès, granissat, espectacles medievals i mùsiques tradicionals i retournè cap a Palafrugell.
Pel que fa a l’experiència viscuda, dir-vos que val la pena, es molt agradable i divertit, et troves de tot pel camí, hi ha gent molt agraïda d’altres no tant, però en general la sensació es molt bona. El paissatge un 10, no es gens difícil a nivell físic, qualsevol o pot fer, estant una mica acostumat a anar en bici (pel tema del mal de cul i la esquena). Una ruta perfecte per desconectar i integrar-te en el medi natural.

Us animem a fer-la.

(si hi ha algù interessat en rebre mès informació pot contactar amb nosaltres, a l’adreça de la colla muturets@gmail.com).

Canal du midi 2008

El Carlit 2.921 m.

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la presa que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel (destaquem el tiberi, varem menjar super bé) vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Bocatooooniii a l'arribar a Palafrugell i cap al llit.

Muturets participants: Xevi, Santi i Víctor.

Galeria de fotos:

Ascensió al Carlit

ALT RIPOLLÈS...

El passat Diumenge 15/6/2008 vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny amb el Grup Excursionista els Perduts de Begur. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.

Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.

El temps era tapat però no plovia.

Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.

Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)

La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.

En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.

Muturets participants: Xevi, Santi i Víctor.

Galeria de fotos:

Bastiments

Festa de l'antibateig de la Laia.

El passat 31 de maig va tenir lloc una macro festa "en los albores de Palafrugell". El motiu pel qual va ser la celebració de l'antibateig de la petita mutureta Laia, filla d'en Juangra i la Marta. Com podeu imaginar sino ja us ho confirmo jo, la festa va ser de lo mes, tots varem flipar en colors, no va faltar de res. No es podia esperar menys dels Sánchez & Perea. La festa va ser un Non Stop des de la 1 del migdia fins gairabè les 2 de la nit, menjar, beure, ballar, menjar beure, ballar i riure molt sobretot, jajaja.

FELICITATS FAMILI I GRÀCIES PER TOT.

Us deixem algunes fotos.

Festa antibateig de la Laia

16ª Cabrerès 17 i 18 de maig

Operación Cabrerés 2008.

La Cabrerés 2008 para “Els Muturets” empezó el sábado 17 de mayo con dos avanzadillas. La primera formada por el grupo principal de la expedición con salida en Palafrugell y con Caravana como medio de transporte y de alojamiento. Éstos fueron los que hicieron el reconocimiento del terreno y se instalaron en la zona de acampada no sin dificultades debido a la gran lluvia caída que dejó el terreno de acampada totalmente embarrado. La segunda avanzadilla salió de Sant Cugat para encontrarse con el resto del grupo en Santa Maria de Corcó donde la organización estaba instalada. Allí era donde se organizaban gran parte de las actividades paralelas a la carrera, como exhibiciones de BMX, spining, música y otros.

La carrera empezaba el domingo 18 de mayo a las 7:45h para “Els Muturets”.
Objetivo: vuelta larga de 60 km.
El día amaneció sin lluvia pero ciertamente el daño ya estaba hecho y la lluvia caída durante los últimos días dejaron el terreno en muy mal estado, y a medida que iban pasando ciclistas iba quedando en peor estado.

Ya desde el inicio se hicieron tres grupos: Santi en cabeza y en solitario, Juangra y Víctor en el pelotón y Javi y David cerrando el grupo.
Los primeros 22km hasta la gran esperada “butifarrada” en Rupit se pudieron hacer de una forma más o menos cómoda salvo por el gran número de participantes que en ocasiones entorpecía la marcha. Este primer tramo de la carrera sin duda fue el más bonito de todo el circuito desde el punto de vista paisajístico, totalmente recomendable para todos aquellos amantes de la montaña y de la naturaleza. Además hay que añadir que Rupit es un pueblo encantador muy adecuado para ir a pasar el día.
A partir de Rupit hasta el km37 (tercer avituallamiento) el terreno se hizo imposible con muchos tramos totalmente embarrados que hacían imposible montarse sobre la bicicleta y pedalear. Hubo alguna que otra caída “tonta” debido al barro o al tropiezo con otro participante, y una “gran ostia” protagonizada por Javi que por suerte pudo encontrar una alma caritativa que le ayudó a incorporarse y seguir con la carrera.

Llegados al tercer avituallamiento se nos planteó la posibilidad de saltarnos el tramo que quedaba que parecía estar tanto o más embarrado que el tramo anterior y tomar directamente tierra firme hasta a la meta. Y sin dudarlo un momento y por mayoría apabullante decidimos en bloque “tirar pel dret” que de barro ya estábamos hasta el moño por no decir otra cosa.

Una vez llegados a meta nos dispusimos a hacer lo que más nos gusta, beber cerveza! Había una carpa de libre acceso donde podías atiborrarte de bebidas y picapica variado. Como no podía ser de otra forma nos atiborramos de todo.

En general hay que decir que la organización de la carrera está muy bien y es de un gran nivel, tanto a nivel de servicios como por ejemplo la señalización de la carrera. Si hay que señalar algún pero es de la gran cantidad de barro habida que realmente te podía hacer aborrecer la carrera, pero salvo que se diga lo contrario esto no es imputable a la organización.

Salvo alguna intoxicación estomacal que provocó que algún elemento del grupo se fuera a ayudar al sostenimiento del medio rural en medio de la noche el resto sobrevivimos a la experiencia y la recomendamos para futuras ediciones.

by Curri.

BTT Cabrerès 2008

Carrilet 2008 Girona-Olot-Girona

CARRILET 2 (iniciación como domingueros, jaja)

¡Pedazo de salida nos marquemos los hermanos Díaz y atecnicenrrampaorrodillomen, jajaja!A las 9:30 de la mañana ya estábamos con la autocaravana aparcada y las vielas a punto. Empezamos la ruta desde Salt a ritmo calentamiento, pasamos por Bonmatí, Bescanó y hasta que no llegamos a Amer el desnivel fue prácticamente inexistente, a partir de allí, un par de subiditas a traición y el resto un rodar engañoso con un poquito de pendiente que se hacía la mar de fácil y ameno, xino xano hasta el punto más alto de la ruta; la Vall d'en Bas, desde ahí todo bajada hasta Olot. Freno de mano, media vuelta y para casa. Hasta aquí todo normal (todo menos el ritmo que fue bastante, bastante suave, porque Eskeletor desde que trabaja 16 horas diarias ya no es persona, vamos a comprar una cuerda para la Cabrerès y lo iremos arrastrando, jajaja), pero 200 metros antes de volver a llegar a la Vall d'en Bas en dirección de vuelta empezó lo bueno. Paremos en una terrazita que se estaba de muerte para hacer un avituallamiento, se estaba de puta madre, solecito, ligera brisa, césped, choris, etc. Y el avituallamiento se consumó con una ensaladita con Iceberg típico de Olot, y dos llescas de pantomata con butifarra.....todo ello remojado por los Díaz con una caña y por un servidor con una jarra de medio y otra caña....rematada con un carajillo de Ron Pujol, en aproximadamente 20 minutos, vaya puntillo nen!!!. La vuelta a casa fue como un paseo en una nube, ya no me dolía el culo (mejor dicho, no me lo sentía) y todo bajada. Aún así la recarga le puso un poquito las pilas a Eskeletor y hubo tramos en la vuelta que el ritmo fue bastante interesante, para arreglar un poquito la media final, que fue de 110kms en 5 horas y 20 minutos a una media de 20.8 por hora. A la llegada una duchita rápida y un par de birritas más para celebrarlo. En definitiva una grande jornada, con un día perfecto (cojimos moreno ciclista), una ruta muy amena, con tramos muy bonitos, grandes paisajes y que nos hizo plantearnos varias dudas existenciales:

1: Viendo la tranquilidad y los parajes que reinaban en buena parte del recorrido. ¿Vale la pena seguir viviendo en esta mierda de pueblo, estresante, megapoblado, ultraurbanizado y lleno choris en verano?O mejor perderse en la belleza y tranquilidad de estas tierras de la Cataluña profunda.

2: ¿Vale la pena seguir entrenando y sacrificándose cuando está claro que nuestro futuro próximo está en ser domingueros de salida en bici=tortoni?.

3: ¿Será el Javi capaz de acabar la Cabrerès o morirá en el intento? jajaja.

4: Se estará metiendo anabolizantes el Santi, porque yo cada día le veo las piernas más grandes, la madre que parió al yayu!!!

Bueno y hasta aquí las tonterías, la próxima vez a recorrerla con los muturs que faltaban, si es que alguna vez vuelves a estar en forma Roscón de reyes, jajaja (ya sabéis por quien va, no?)

Carrilet Girona-Olot-Girona

MITJA MARATÓ DE LA GARROTXA

Reto superado!!!!
Los hermanos Díaz en su primera actuación en una de la pruebas reinas del atletismo (la media maratón) han logrado como mínimo acabar. La prueba constaba de 21 Km. que transcurrían por carreteras y parajes garrochinos, 20 de los cuales los blue brothers fueron rodando juntos a un ritmo no despreciables de 5min el Km. y REMARCO fueron por que en el ultimo Km. el hermano grande, vulcan ,en una demostración de pura potencia ,a lo keniata, lanzo un ataque que dejo postrado en el asfalto al pequeño Díaz, que le vamos hacer dicen que a mayor edad mas fondo tienes.
Todo este esfuerzo fue recompensado al estilo garrochi, obsequiando a todos los participantes con una paletilla de jamón del bueno!!! Un masajito realizado por unas peazo de profesionales y como no, con el típico refrigerio de la victoria.

-CLASIFICACIÓN

Santi Diaz : Posición 237 de 600 en un tim de 01:43:38s
Xevi Diaz : Posición 253 de 600 en un tim de 01:44:31s

III Marxa de les Guilles.

Mi primera vez (by Juancho)

Bueno, después de un año y cuatro meses por fin me he estrenado como muturet. Oe, oe, oe, oe!

El día amenazaba lluvia cuando emprendimos la marcha (Víctor, Juangra y Juancho) cinco minutos antes de la hora de salida (y después de haber estirao).

A los cinco minutos las nubes dejaron paso a un sol que se apuntó a hacer la marcha, porque no nos dejó hasta llegar a la meta (uy! Ya me he adelantao a los acontecimientos). En fin que empezamos a coger ritmo por los montes del señor hasta que llegamos a la primera trampa, quiero decir punto de avituallamiento, donde nos ofrecieron todo tipo de frutas, dulces y bebidas energéticas para acto seguido tener que subir el peñasco más grande de toda la ruta. Al llegar arriba y después de “eructar” a los cuatro vientos (por lo menos no vomité) nos hicimos unas fotos (véase abajo).

Continuamos la marcha a un ritmo trepidante (ya no había más peñascos malditos), nos fuimos parando para hacer las fotos de rigor (y echar una meadita), el Victor y el Juangra iban metiendose cizaña, etc., y encaramos el tramo final donde el campeón de la jornada, llamémosle “Nios” nos adelantó en una bajada, al rato lo volvimos a encontrar y Juangreitor intentó adelantarle (yo pasé de todo) pero el poder de “Nios” era insuperable y ganó la contienda.

En la recta final ya se podía oler a carne a la brasa, en este caso nos tocaron salchichas, que bien regadas con vinillo o cerveza dieron el colofón final a esta III Marxa de les Guilles. No se cuantos miles de kilómetros en unas cuantas horas (echar la mañana vamos).

En resumen, un recorrido mu bonito que aconsejo para hacer cualquier otro día, ya sea andando, en bici, en skate, etc.

Saludos cordiales y hasta la próxima.

Juancho.

III Marxa de les Guilles 20-5-08

Sortida al Puigsacalm amb el G.E. els Perduts

Diumenge 16 de març el Grup Excursionista els Perduts de Begur es varen enfilar al Puigsacalm, cim mític de la Garrotxa de 1515 m. juntament amb un membre dels Muturets.

Les fotos de la jornada.

Sortida Puigsacalm amb G.E. Perduts

Escapada a Liverpool ( cap de setmana del 7 al 9 de març).

El passat cap de setmana un grup de 5 muturets varen anar a passar el cap de setmana a Liverpool, i us preguntareu perque? Doncs molt fàcil a celebrar el trentè aniversari de l’Alma màter del grup i fundador.

Fou una sorpresa de part de tota la colla dels muturets, tot i que finalment per varies circumstàncies varem tenir baixes.

El divendres, desprès de la jornada laboral, cap a Girona Ryanair i vol directe a Liverpool.

Al arribar al John lennon Airport, agafar un taxi i cap a l’hotel que estava a Tarbock a unes 10 milles del centre de Liverpool: el taxista molt amable i caxondo (semblava un motard), ens va esperar a l’hotel i ens va portar de “parranda” com ell mateix va dir amb el seu castellà.

La nit prometia i així va ser, un local amb musica en directe, les primeres pintes de cervesa i a començar la diversió, que va acabar al mc donals menjant una mac chiken!

L’endemà desprès d’esmorzar aviat, vam anar cap a Liverpool a passar el dia i fer una mica de visita cultural, cal dir que Liverpool és una ciutat força maca, el seu centre amb carrers peatonals i comercials, es on mes gent es mou.

Vam anar al port de Liverpool, a passar el mati, i a visitar els llocs d’interès de la zona.

Al migdia ens vam dirigir al centre de Liverpool amb la intenció d’anar a un pub per veure el partit de futbol entre el Liverpool i el Newcastel per viure l’ambient de futbol en un pub.Resulta que coincidia amb Inglaterra-Escocia de rugby, els sis nacions. Això va fer que molts pubs tinguessin el rugby, llavors degut a la pluja que va caure ens varem refugiar a un pub a veure el citat futbol.

Un cop acabat, vam anar al centre a comprar quatre records de la ciutat, i llavors cap a sopar.

Amb l’estomac ple ( que no vol dir bé ni bo), vam anar de festa un altre cop.......
I comença la gran nit del muturets .............. que algú va batejar com LA BOMBIS NIGHT.

La nit va ser profitosa pel nou concert que vam trobar en un pub, gran grup de versions, que fins i tot van dedicar una cançó al nostre amic que feia anys.

S’ha de dir que la gent que ens varem torbar i vam conèixer eren gent molt oberta i divertida.

La nit acaba bastant aviat perquè desprès de tot el dia caminant les forces eren les justes.

El diumenge, va ser un vist i no vist, ja que un cop llevats i esmorzat, cap a l’aeroport, facturar, esperar l’avió i cap a casa.

Això si abans l’ultima cervesa.

S’ha de dir que ens ho vam passar molt bé.

La pròxima escapada serà a.................

Aquí teniu les fotos.

Cumple Víctor a Liverpool - Boommbisss Night!!!

Cap de setmana de muntanya a Camprodon.

Hola a tots,

el passat cap de setmana el varem passar a Camprodon, dissabte a la nit després d’un llarg dia esquiant per les pistes de Vallter 2000 (jajajaja), ens esperava un gran repte. Pujar a Marmotes, restaurant de l’estació d’esquí que es troba a 2.535 m. d’altitud amb raquetes de neu. Pels que no ho havíem provat mai això de les raquetes de neu, dir-vos que va estar una experiència molt divertida i gratificant. El millor però estava per arribar, dalt al restaurant ens esperava un tiberi que treia el sentit. Només d’arribar cassola plena de vi calent per recuperar forces i treure’ns la fred, mmmm que bo que era, us ho dic jo que men vaig fotre 6 gots. Llavors un cop a taula, plats d’embotit, formatges, patés, be que no faltes de res i per rematar la feina parrillada de carn a lo grande, grana de capella, trufes de xocolata cafès i com noooooo jejeje va caure una ampolla de ratafia. Amb la panxa ben plena i el got ple de ratafia varem començar a recitar cançons modernes i càntics populars, quina xerinola. Cap a quarts de dues començarem la baixada ara equipats amb els esquis i planxes d'snow fins arribar al punt de sortida, el pàrking de Vallter 2000. Diumenge dia de relax, unes compres per Camprodon, uns vermuts i cap a casa.

Skiada nocturna Vallter2000 a Marmotes.

Sortida al Monestir de Montserrat amb el G.E. els Perduts.

Jornada de culte i muntanya a la vegada. Diumenge 24 de febrer va tenir lloc la sortida al Monestir de Montserrat juntament amb el Grup Excursionista els Perduts de Begur. Be eren els Perduts i un servidor i en Mutur, perquè aquest cop va haver-hi una baixa representació dels Muturets. La jornada començava a 7:30 del matí hora de sortida de la Font de Abaix a Begur, direcció a Monistrol de Montserrat. Varem començar la caminada al poble de Monistrol, agafant el GR que ens portaria fins a dalt el Santuari, arribàvem tot just cap a les 12 del migdia, hora en que els escolanets de Montserrat feien els cants a la catedral, "Moooreenaaa de la seeerraaaaa...", llavors en Mutur i jo varem agafar el funicular i varem pujar fins a Sant Joan, per despres fer la baixada de nou fins el monestir. Cap a les 14:00 h. dinàvem al self service, desprès de dinar visita de rigor a la Verge de Montserrat La Moreneta i demanar un desig. Cap a les 16:00 h. iniciàvem la baixada, abans però passant a fer una visita per la Santa Cova, i llavors si de baixada fins a Monistrol per agafar cotxes i tornar cap a casa, arribàvem cap a les 19:40 h.

Gran jornada, gràcies Perduts.

Sortida al Monestir de Montserrat amb el G.E. els Perduts

1ª Muturcalçotada-Celebrada el 16 de Febrer.

El passat dissabte dia 16 de Febrer, una bona representació dels muturets( tot i que en faltaven uns quants i algunes baixes d’última hora) ens varem desplaçar fins a Vilajuïga a celebrar una calçotada.Exactament en un zona habilitada per fer barbacoes al peu del monestir de sant pere Rodes (El Mas Ventòs).
La jornada començà molt aviat per alguns, ja que van anar a buscar els calçots ben frescos, acabats de plegar (gràcies Santi). A partir de llavors, una petita representació van fer una avançada cap al punt de reunió, això si, abans vam passar per la cooperativa de Vilajuïga a comprar una mica de vi i moscatell ( algú en te encara?).
Llavors un cop arribats al lloc, varem instal·lar el campament base, eren al voltant de les 11:30h.
Es va encendre el primer foc, per anar escalfant l’ambient (tot i que feia un dia molt maco, llàstima de la tramuntana), i netejar les graelles, a partir d’aquí vam estar una estona jugant a futbol, mirant el bonic paisatge, recollint llenya, etc.....
Cap ales 12:30 vam començar a fer el calçots, vinga nois som-hi uns 200 calçots.
Cal agrarir a en Santi i en Xevi el seu esforç per estar gairebé tota l’estona fent els calçots, així també a la col·laboració inestimable de tots els altres que estàvem per allà.
Mes tard va anar arribant la gent que faltava, i un cop fet els calçots i el cabrit, senyors anem a dinar.
Tot estava molt bo.
Desprès de dinar, unes bones cafeteres, postres i anar fent petar la xerrada tots junts al costat del foc…………… fins que a les 18 :30 vam fer la retirada.
Cal destacar lo be que ens ho varem passar , reunits gairebé tots, a i amb la petita Laia que es el futur dels muturets.
Bé amics crec que vam disfrutar d’una bona jornada……….i alguns encara la van allargar per la nit, esperem poder celebrar mes aconteixements com aquest tots junts.
Salut i Força muturets.

Muturcalçotada