diumenge, 25 de febrer del 2007

Via Ferrada de les Baumes Corcades.

Hola companys repte aconseguit. Doncs si avui dia 25 de febrer de 2007 hem realitzat la nostra primera via ferrada a les Baumes Corcades fins al Turó del Puigsagordi a Centelles. L’experiència ha estat increïble, difícil d’oblidar, ens ha suposat una bona descarregada d’adrenalina. L’excursió l’hem fet conjuntament amb el Grup Excursionista Begur, als quals els hi estem molt agraïts per haver-nos brindat la possibilitat de fer aquesta activitat. Donar-los-hi també les gràcies per deixar-nos el material. Agrair també el suport desinteressat dels monitors del Club Centre Excursionista Centelles, creadors i dissenyadors d’aquesta via, que en tot moment han estat amb nosaltres donant-nos consells i ajudant quan calia. Comentar que em tingut la gran sort d’executar una de les millors vies ferrades d’Europa amb el pont Nepalí mes llarg (69 m. de longitud) de tot Europa.
Desprès d’haver superat tots els obstacles amb gran habilitat i donar fi a la via ferrada em tancat l’excursió amb un bon dinar de germanor al Restaurant Les Brases de Centelles. Tots plegats ens hem acomiadat i ens hem emplaçat per a una propera trobada.

Dades tècniques:
  • Desnivell - 330 m.
  • Alçada cim - 972 m.
  • Recorregut equipat - 800 m.
  • Recorregut total - 3.900 m.
  • Duració via - 2 a 3 h.
  • Descens - 45 min.
  • Orientació - E - SE – O
  • Dificultat - D – difícil.
  • Imatge del cirucit:

Per a mes informació us podeu dirigir a la web del Centre Excursionista de Centelles: www.centreexcursionistacentelles.com

Per veure fotos de la via feu click.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui dilluns un dia després de la espectacular via ferrada de Centelles jo la mutureta nº1 esta feta pols, tinc els genolls plens de blaus i els braços encara anestesiats però tot hi això estic molt contenta de haver-la fet. Per mi ha estat una experiència inolvidable i molt satisfactoria i recomano a tothom que sigui una mica atrevit a que la practiqui, de veritat que no se'n arrepentira.Per altre part volia donar les gràcies als tres muturets que no cal que digui qui són que en tot moment es van preocupar per mi, sobretot en el tram on vaig perdre una mica les forces, bueno les forces no, sincerament en el pont Nepalí em vaig acollonir de veritat i ells un cop van veure que ja l'havia superat em van animar molt, em vaig sentir molt protegida per ells. Bueno muturets, fins un altre aventuraaaaaaaaa

tomas ha dit...

Martinez Martinez tenia ke ser...

Anònim ha dit...

Quina via ferrada!La via per ella mateixa ja es una passada,pero a mes anar acompanyats i aconsellats pels seus creadors va ser increible,inoblidable!!!Gracies mutureta pero tu si que li vas fotre cullons al pont!Quan sigui gran vull una dona com tu!!!

Notícies

Calendari de curses.