dilluns, 8 d’octubre de 2007

III Territori Hermida: 6-7 D’octubre 2007.

El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre, quatre components dels muturets, van desplaçar-se a la Cerdanya, per tal de disputar la 3ª Edició de la Territori Hermida, que transcórrer, pels municipis, de Puigcerdà,Fontanals de la Cerdanya, Alp, les estacions d’esquí de la masella i la molina, i el coll de la Marcer.

La jornada va començar el dissabte amb l’arribada aUrtx, on varem instal·lar “el camp base” a casa la Marta ( a la qual agraïm la seva hospitalitat).

A la tarda ens desplaçarem a Puigcerdà per tal de veure l’homenatge que aquesta vila havia organitzat a Josep Antoni Hermida ( com a opinió personal; podem destacar que va ser una mica pobre),desprès es realitzà el Breffing de la cursa, pel mateix Hermida.

Com no també dedicatòria de l'Hermida per la Colla els Muturets.


El diumenge la jornada va començar força aviat, a les 7:00h els muturets varen tocar diana per llevar-se, un bon esmorzar per agafar forces, agafar la bicicleta i cap a Puigcerdà per fer la cursa.

La Marxa començà puntualment a les 8:30 del matí, passant pels carrers cèntrics de Puigcerdà, amb un pendent pronunciat, carretera avall, per anar a buscar el camí de Sant Marc, per dirigir-nos cap a Queixans, tot això amb un camí bastant planer, que va durar fins a la població d’Alp, on varem trobar el primer avituallament de la jornada.

A partir d’aquí el camí es va començar a enfilar cap amunt, primer per unes rampes amb un fort pendent, plenes d’herbes on varem començar a patir, ja que era un tram on encara la gent anava molt agrupada i a la que parava o queia el del teu davant ja la teníem liada ja que no teníem espai per passar,

Aquí varem tenir el primer incident del dia; el Senyor Víctor no se li ocorre res més que fer caure a tot un campió del món com el Senyor Hermida.

A partir d’aquest punt els muturets varen anar pujant cadascú al seu ritme, com no podia ser d’una altra manera en Cassano l’últim. La muntanya continuava pujant fins arribar a la Masella on varem trobar el primer gran avituallament.

Allà en Santi, en Xevi i en Víctor estaven esperant a en Marc. Un cop refrigerats i menjats varem seguir el nostre camí.

A partir d’aquest punt una sèrie de nefastes casualitats varen fer que els muturets es separessin.

En Víctor va tenir problemes mecànics amb la cadena, la qual va trencar, en Xevi es va quedar amb ell, per tal de mirar de solucionar el problema, anaven a abandonar perquè no ho podien solucionar, fins que un participant es va parar i els va ajudar, ja que ell portava ‘’ enganches’’ de la cadena gracies Senyor Cullell.

En Santi i en Marc que havien anat tirant, no sabien res de l’incident, i van estar esperant a l’avituallament de la Molina, desprès d’haver fet un dur ascens, i un descens molt guapo per uns corriols, ràpids i tècnics ( tot i que eren força perillosos degut al gran nombre d’arrels que hi havia pel camí).

En Marc aquí va patir una lleu caiguda, però sense conseqüències, un cop realitzat el descens varem entrar al BIKE PARK de la Molina, on hi havia una sèrie de rampes i salts molt ben parits, aquí en Santi va fer una mica de patinatge artístic anant per terra, va patir unes lleus rascades.

En Santi i en Marc varem començar a patir, perquè els seus companys no apareixien, preguntant a l’organització, però no en sabien res, varen esperar que passes la moto que tancava el recorregut i els hi digué que no quedava ningú.

Varem decidir continuar la marxa fins al punt de control on havíem de decidir fer la llarga o la curta, varem fer la curta preocupats pels seus companys i perquè ja havíem arribat tard fora d’hora al tall entre la curta i la volta llarga.

A partir d’aquí una llarga pista de descens fins a Alp, aquí en Marc va trencar els canvis i va patir molt fins a l’arribada. Varem anar tirant a un bon ritme fins arribar a la línia d’arribada, on un cop més vam preguntar a l’organització pels seus companys però ningú en sabia res.

Al cap d’una bona estona en Xevi i en Víctor varen arribar.Tots estranyats varem preguntar que havia passat? Doncs resulta que al fer el descens cap ala Molina, es varen saltar dos quilometres de recorregut, no passant per l’avituallament de la molina.

Ells varen pensar que la resta de muturets havien seguit la cursa, quan en realitat no va ser així.

Al final en Marc i en Santi van fer la cursa curta de 44 km, en Víctor i en Xevi la llarga de 55 km.

Tot i la duresa de la prova varem gaudir d’uns meravellosos paisatges de la Cerdanya, així com un bon ambient.

I tornarem l’any que ve?


Classificacions de la cursa:

- Volta llarga, (Xevi i Víctor).

- Volta Curta, (Santí iMarc).

Territorio Hermida

3 comentaris:

marc ha dit...

Ens ho vam passar molt bé tot i la duresa de lacursa, i crec que sino hagues sigut pels incidents, hauriem acabat força bé. Tot i que no ens podem queixar de l'actuació.

Ara a alguns nomès ens falta entrenar una mica més.

Mutur ha dit...

En primer lloc vull aprofitar per demanar disculpes públicament a tots els muturets implicats en el malentès que hi va haver després de la cursa i per totes les bajanades que vaig arribar a dir.
Tot i això he de reconèixer que va ser un cap de setmana excepcional i que espero que podem repetir molts anys mes, “ ¡si la Marta vol! ”

Anònim ha dit...

Ya se que os voy a regalar para el tió... ¡Unos fantásticos walki-talkis de fisher price!

Notícies

Calendari de curses.