Primera sortideta de l'any al Castell de Montgrí.

Castell de Montgrí 4/1/2009

Salt amb paracaigudes.

Experiència inoblidable la que varen viure 4 components dels Muturets el passat dilluns dia 8 de desembre a Empuriabrava. Varen experimentar la increible sensació de saltar en caiguda lliure des de 4.000 m. d'alçada. Tota una experiència que de ben segur no oblidaran mai.
Us deixem unes fotos perque veieu com va anar.

Salt amb paracaigudes

Pont de la Puríssima per Barna.

Aquest cop els Muturets ens varem traslladar a Sant Cugat per passar el pont de la Puríssima. El nostre amfitrió, en David, ens tenia preparada una agenda d'activitats força complerta. Arribada divendres nit, deixar trastos i bicis al pis i cap a Barna centre per anar a sopar i de festa. Mmmm!!! quin soparet ens tenien preparat, rollo galleg, pulpito, peix fregit, navalles, muscles al vapor, vinillo, vamos que no va faltar de res. Desprès nit de festa per diferents indrets de barna. L'endemà, dissabte teniem previst fer la gran sortida en BTT per la zona de Collserola i Tibidabo, però com que algun que d'altre va anar a dormir un xic perjudicat ens varem llevar tard, total que al final varem sortir en bici cap a les 12. La jornada en BTT genial, el dia, el territori, camins i caminets, corriols, vistes panoràmiques de barcelona, el Tibidabo, la torre de Collserola,e tc...
Cap a les 4 dinavem en una masia típica, vajaaa xuleton k es va fotre un servidor, jaja. Migdiada i a la nit cap a Gràcia a sopar a un Siri (recomanable, cuina tradicional Siria molt bona). Diumenge dia de relax, tot el dia voltant amunt i avall per Barcelona, gaudint de l'ambientillo i els mercats de nadal.
Rematem cap de setmana de tornada cap a Palafrugell i bocata a Can Genaro, una mica de grana, un got de xaranxa i cap a dormir.

Fotos puríssima 2008 per Barna

MONTMAJOR-SURIA-MONTMAJOR (LA CHARQUERÉS)

Meses después del gran fracaso que supuso para 5 muturets el no ser capaces de acabar "la cabrerés 2008", 3 de ellos decidieron ir a sacarse la espina clavada, en una prueba de 63 kms incluida en el circuit de gran fons de Catalunya (choperman, vulkanito y trinchaito).El sábado por la tarde cojimos el hotel móbil y pusimos rumbo a Montmajor (entre Berga y Solsona) y como el que no quiere la cosa nos plantamos en menos de 3 horitas, nos fuimos directos al bar a tomar un par de birras y a recordar viejos tiempos jugando al billar (Javi campeón). Luego hicimos campamento base al lado de la báscula del pueblo (es que somos gilipollas) y a cenar, ensaladita, butis, hamburguesas y supertortillas de mi madre mmmmm....La verdad es que nos pusimos guarros con el litro vino de Can Tibau y el litro de garnacha de Vilajuïga, una agradable sobremesa con buena música de fondo y a la 1:30 a sobarla, ignorantes todavía del infierno que nos esperaba.Vamos a la pedalada: empezó a las 9 con una rasca guapa ayudada por una niebla aguachiná que nos acompañó durante la primera horita de recorrido, 12 primeros kms suaves de pista forestal y luego el Puig cargol de Montmajor con niebla y Loctite en las ruedas. A partir de ahí variedad en estado puro, nos fuimos desde pistas forestales, hasta curriolets técnicos, atravesamos diversos tipos de bosque, prados, 40 charcos y 6 rieras y hasta un tubo de metro y medio rollo película americana de los niños jugando en el bosque (It, por ejemplo). El ritmo hasta los 40 kms no estuvo nada mal, porque incluso parando para hacer fotos, ibamos atrapando a varios ciclistas en los avituallamientos, pero a partir de ahí empezo a aparecer el cansancio y la falta de entreno. Yo estuve a punto de enramparme (para variar, gran genética la mía) y 5 kms más adelante ví que el Javi no iba mucho mejor. y solo pensar que los 20 kms que quedaban eran de subida...uff... Realmente el tramo final fue un suplicio, pero ya no valía la marcha atrás. Después del último avituallamiento quedaba el "tubugán" (subidita-llano 5 metros-subidita) durante unos 4 kms y luego el infierno en asfalto, 4 kms más que cuando los empezamos nos parecieron la salvación pero resulta que eran una trampa y se fue empinando la cosa, cuando vimos a varios ciclistas bajados de la bici vimos que no eramos los únicos que estábamos reventaitos. Vulcan iba sobrao, yo después de la glucosa y una remojada integral en la última riera, me recuperé bastante y Eskeletor clavó el motor. Aún así hechándole arrestos (huevos) y esperándonos y animándonos conseguimos acabar la prueba, como unos campeones, con la única diferencia que el campeón tardó 3 horas 30 y nosotros 6 horas jajaja ¡que mataos!!!En definitiva una prueba muy dura pero muy guapa, la más variada que hemos hecho hasta la fecha en cuanto a paisajes y terrenos, y la más cara (30 eurakos, como se columpian), eso sí, nos dieron butifarra y alimentos varios, una braga y unos guantes o un pañuelo de Hulk Hogan jajaja. Limpieza de bicis, duchita, brenar y pa casa. Gran fin de semana que esperemos no tarde mucho en repetirse, el próximo objetivo la ruta 28 LLadó-Bessagoda-LLadó ¡a muerte!!!

MONTMAJOR-SURIA-MONTMAJOR

TRAGINERS 2008 (buceando por las gavarres)

Hoy día 2 de noviembre, los 3 muturets más "agosserats" (palabra que suena a perro, pero mola) i en Perdut (alias el perro conformista) han decidido arriesgarse y participar en la Marxa dels Traginers 2008. La salida ya ha comenzado con unas cuantas gotas y ya se veía que nos íbamos a mojar, pero ya que estábamos allí había que probar. En el primer tramo nos ha acompañado una lluvia suave que ha cesado durante un buen rato, incluso se podía ir en manga corta. Luego ha habido ratos de más agua y fresquito, otro parón de llover y un último rato en que nos hemos cruzado con el "Otaku-friki" Adri y sus secuaces. La cosa se ha ido poniendo cada vez más dura, hasta que hemos llegado a la meta con el cuerpo bastante empapadito, pero lo mejor estaba por llegar, cuando estábamos a media butifarra (con vinillo vinagre del abuelo del Marc) se ha levantado un tifón que ha estado a punto de arrancar el tenderete, llegamos a tardar 5 minutos más y hemos triunfao.En cuanto a la ruta hay que decir que era muy guapa, con unos "currioles" muy bonitos de frondosa vegetación, no excesivamente dura y con un toque diferente, ya que nunca habíamos visto Fitor tan mojado jeje.Grande mañana, grande jornada y hasta la próxima.

Para ver las fotos habra que esperar que se sequen, nos vemos en el aquadiver !!!!!!!!!!!

The popular black rice, en el Ranxo Grande!

Dissabte 11 d'octubre la festa al Ranxo Grande, va estar genial. Gran competició culinaria entre les migues d'en Tomàs i l'arròs negre d'en Víctor, mmmmm boníssim tot. Per la tarda gran competició també de cerveza Guinnes, consolidant-se i deixan el nivell força alt en una marca de 5 segons 3 décimes en veure una pinta, el nostre cuiner nº 1.
Remember de fotos antigues, una estona molt divertida, vam riure molt recordant vells temps.

Black rice.

IV Territori Hermida a Puigcerdà.

Hola companys, avui és un dia molt feliç i especial per mi, perque desprès de 6 anys anant i fent curses en BTT, he aconseguit el meu primer podi (3 er.) a la cursa de 30 km. de la IV Territori Hermida a Puigcerdà el 5 d'octubre de 2008.

Gràcies a tots per confiar en mi.

Del cap de setmana dir que ha estat genial, varem marxar dissabte amb les bicis carregades en Xevi, Carri, David i un servidor. Tarde de passeig, recollida de dorsals i Grimberguen a la Central de Puigcerdà, uns montaditos i maquina fer temps per anar a sopar al Caliu, lloc que ens va recomanar la peli de la colla, per cert molt bè. A les 12 cap a dormir i agafar forces per l'endemà, que a 2 quarts de 7 ens llevabem per anar a esmorzar i posar-nos equipació. Quinaaaaa fred deu meu que fotia a Puigcerdà de bon matí a 0 graus. De la cursa comentar que va estar genial, molt bon ambient i tret de la temperatura inicial que feia el dia va ser molt assolejat i agradable. El circuit com sempre a l'alçada de tot un campió mundial com és en Jose Antonio Hermida, felicitats.
I bè per últim un cop acabada la cursa, dutxats i tot recollit, com noooo un bon dinar a can 3 plats (Plat rodò), i sant tornemi cap a casa.

Fins l'any que ve que esperem tornar-hi.

* Resultats de la volta curta.
* Resultats de la volta llarga.

La tant codicidada foto del podium, podreu entendre que els vaig donar peixet...

HAPPY BIRTHDAY IN DUBLIN: DAVID, CESAR and SANTI.

Cap de setmana brutal per Dublín, de celebració d'aniversaris de gent de la colla.

Ja posarem un resum de com anat el viatge.

Dublin 2008.

Canal du Midi.

Comencem l’aventura ja el divendres dia 15 pel matí, on sense tenir gaire clar encara si aniriem a fer el Canal du Midi ens varem anar al Dechatlon de Platja d’Aro i comprarem una tenda de campanya per a 3 persones. Cal dir que es la primera adquisició a mitges que en fem per la Colla Excursionista els Muturets. No va ser però fins últim moment, sopant, que decidirem anar a passar el cap de setmana a França. Avans però varem acabar d’aprofitar el divendres i varem anar a la festa de la Bisbal, com feiem antigament Jo i en Mutur “anar a fer temps” avans de l’esdeveniment. A les 7:30 quedavem per soritr de Palafrugell amb tot carregat, bicicletes, motxilles, sacs de dormir, la tenda, etc… pel que pogués passar. I màquina de camí cap a Carcassonne “La Cité Medieval”. Primer quan varem arribar ens dedicarem a fer una mica de turisme per la ciutat medieval “la Cité”, un ambientillo molt agradable, molt de turisme, el dia acompanyava i sense mes dilacions ens varem disposar a fer la primera cerveza en territori francès. Despres d’una llarga passejada, agafarem cotxe i cap a Castelnaudary a uns 45 km. De Carcassonne, punt de partida de la nostre ruta en BTT al llarg del Canal du Midi. Un cop arribats a Castelnaudary “capital mundial de la Cassoulet”, ens varem eqiupar amb tot i bicicletes en ma començarem a pedalejar, ens esperaven corrent amunt fins arribar a Toulouse uns 65 km. Arribats a Toulouse ens disposarem a trovar allotjament, però res impossible tot ple i mes en el plan que anavem. Finalment i que ens va anar de conya per la proximitat amb el canal per tornar a l’endemà a agafar pistonada, varem acabar en un hotel de la cadena Formule1 on per 34 € varem dormir els tres i en molt bones condicions. Ooooohhh quina pena no varem poder estrenar la tenda de campanya, amb la il·lusió que ens feiaaa!!! Jaja, res a dir amb la dutxa calenta que ens varem poder fotre l’acampada la deixem per un altre dia, jeje.
L’endemà, desprès de carregar piles sant tornemi, bicicleta i retorn cap a Castelnaudary. El que havia de ser un sua passeig de retorn es va acabar convertin en una competició fent unes mitges i rodant a molta velocitat. Això si respectant les aturades de rigor, es a dir a les terrassetes dels bars que hi havien al llarg del canal per anar recuperant forces amb la civada fermentada. Arribats de nou al cotxe dutxeta improvisada al mig del carrer, ben nets i perfumats i afamats com no us podeu imaginar, cap a Carcassonne de nou en busca de la famosa “Cassoulet”, mmmm cal dir que ens va agradar força era prou bona, et fa recordar una mica a la fabada asturiana però res a veure. Desprès de dinar tour per la Cité de nou, cafès, granissat, espectacles medievals i mùsiques tradicionals i retournè cap a Palafrugell.
Pel que fa a l’experiència viscuda, dir-vos que val la pena, es molt agradable i divertit, et troves de tot pel camí, hi ha gent molt agraïda d’altres no tant, però en general la sensació es molt bona. El paissatge un 10, no es gens difícil a nivell físic, qualsevol o pot fer, estant una mica acostumat a anar en bici (pel tema del mal de cul i la esquena). Una ruta perfecte per desconectar i integrar-te en el medi natural.

Us animem a fer-la.

(si hi ha algù interessat en rebre mès informació pot contactar amb nosaltres, a l’adreça de la colla muturets@gmail.com).

Canal du midi 2008

El Carlit 2.921 m.

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la presa que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel (destaquem el tiberi, varem menjar super bé) vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Bocatooooniii a l'arribar a Palafrugell i cap al llit.

Muturets participants: Xevi, Santi i Víctor.

Galeria de fotos:

Ascensió al Carlit